Mercat de l’Olla i la Caldera a Caldes de Montbui

15 març 2012

Mercat de l’Olla i la Caldera a Caldes de Montbui

Els dies 17 i 18 de març el centre històric de Caldes de Montbui acull les parades i activitats del Mercat de l’olla i la caldera, una cita amb la gastronomia romana i l’aigua termal.

El Mercat va néixer fa quatre anys sota el lema “Fem bullir l’olla” amb l’objectiu de singularitzar i posar en valor els productes de proximitat i de qualitat i els productes típics calderins. També vol ser un homenatge a la gastronomia més propera i a l’esforç per la qualitat dels productors catalans.

En paral·lel, i fins el dia 23 de març, també tenen lloc als restaurants, les Jornades gastronòmiques de l’olla, dedicades a l’època romana. Durant aquestes jornades es podran fer degustacions de mongetes del ganxet, sopa de farigola, sopa romana de verdures i pasta, llegums romanes amb una picada d’herbes, xai al forn, formatge fresc, entre d’altres.

Programa

Més informació aquí


Fira del Brunyol de l’Empordà

14 març 2012

brunyols

Aquest dissabte dia 17 de març, en el marc de la Fira de Sant Josep, té lloc a Figueres la Fira del Brunyol. Els bunyols de Quaresma o brunyols, tal com s’anomenen a l’Empordà, es mengen tradicionalment per Quaresma, i molt especialment el Divendres Sant, i es feien tradicionalment a les cases de pagès de la comarca.

Els bunyols poden ser foradats o en forma d’esfera aixafada, i s’elaboren bàsicament amb farina, aigua o llet, llevat, sal, matafaluga, greix de porc, oli d’oliva o mantega, llimona, ous, sucre, anís o garnatxa.

A la fira s’hi faran diverses activitats, a més de la degustació i venda de bunyols.

Més informació a: www.amicsdesantjosep.cat

Font imatge flickr


L’espàrrec al Port de la Selva

13 març 2012

esparrec

Des de començaments de febrer a finals de març és habitual, al Port de la Selva, anar a caçar espàrrecs.

Aquesta activitat d’anar a caçar espàrrecs formava part de l’economia de subsistència dels avantpassats que tiraven endavant amb un seguit d’activitats complementaries com la pesca, el conreu de l’hort, de la vinya i l’olivera, la recol·lecció de la llenya, de bolets i d’espàrrecs, que formaven part habitual de la dieta en forma de truita d’espàrrecs.

Així doncs, el proper dissabte 17 i diumenge 18 de març se celebra la IV Fira de l’Espàrrec en aquesta població que té com a objectiu donar a conèixer els productes de la població. Hi tindran lloc diverses activitats, com un concurs de caçar espàrrecs, degustació de plats amb espàrrecs en diversos restaurants,etc.
Destaquem també una conferència de Jaume Fàbrega sobre la cuina de l’espàrrec de bosc.

Programa de la Fira

Font imatge flickr


Fira del Trumfo i la tòfona a Solsona

08 març 2012

Fira del Trumfo i la Tòfona

El proper dissabte dia 9 i diumenge 10 de març té lloc a Solsona la fira del Trumfo i la Tòfona. El trumfo és el nom amb què es coneixen a Solsona les patates. Aquestes són un dels productes més conreats a la comarca, així com la tòfona.

Serà la vuitena edició d’aquesta fira, on es podran comprar patates directament dels productors i diverses varietats de tòfona: en conserva, fresca, amb embotits, formatges…

Hi ha diverses activitats programades, d’entre elles degustació de plats amb tòfona, de patates farcides de bolet i botifarra casolana, fira de productes alimentaris (on trobareu la parada de Tastets), tallers de cuina per a infants, etc.

Podeu consultar la programació aquí.


Producte del mes: els carquinyolis

06 març 2012

carquinyolis

Els carquinyolis són concebuts sense cap mena de dubte com un dels productes dolços més tradicionals als Països Catalans. Cal indicar, però, que a Sicília mengen unes pastes seques que ben poc difereixen de les nostres i que a la Toscana tenen els cantuccini, pràcticament idèntics als carquinyolis, amb un paper indiscutible dins la gastronomia tradicional de la zona.

Els ingredients bàsics del carquinyoli són l´ametlla torrada, sencera i sense pelar, els ous, el sucre i la farina. No és habitual emprar cap tipus de llevat i és facultatiu l´afegir-hi algun aromatitzant com ara llimona, matafaluga o vainilla. Si bé tradicionalment l´ametlla és el producte de referència, actualment també se n´elaboren a partir d´altres opcions com poden ser l´avellana o el festuc. El que si és clar és que els millors s´elaboren amb productes de la terra, sense afegir-hi cap mena d´additiu. Fins i tot alguns carquinyolis, com els del Forn Mas Palou de Ripoll que aconsellem i oferim des de Tastets, estan certificats amb la marca Q de Qualitat Alimentària, tota una garantia del seu alt nivell.

Aspectes nutricionals

Els carquinyolis són unes pastes tan bones com energètiques. És important, doncs, consumir-los en quantitats moderades, gaudint al màxim del seu sabor però sense abusar-ne. Alhora val a dir que les calories que incorporen provenen de nutrients majoritàriament molt interessants des del punt de vista dels seus beneficis nutricionals. Els greixos presents són insaturats, els millors a nivell nutricional, i els porta l´ametlla. D´altra banda, els hidrats de carboni complexos formen part del grup de nutrients que ha de ser majoritari en una dieta equilibrada, i els sucres d´absorció ràpida, menys aconsellables, també poden tenir un efecte convenient quan ens interessi disposar d´una font d´energia ràpida, com pot ser en el cas d´una caminada llarga o qualsevol exercici físic una mica exigent.

Gastronomia

Durs al tacte i amb una textura cruixent, l´ametlla és la gran protagonista a nivell d´expressió tant de sabor com d´olor. Perquè conservin les seves característiques els carquinyolis han de ser conservats en un lloc fresc i sec, dins el seu envàs original o bé en algun recipient hermètic, sense oblidar l´opció d´una caixa de llauna que tanqui bé.

Per postres, per berenar o per pessigar en algun moment de desig vinculat a llicència sana, la mainada pot menjar els carquinyolis sols, amb una presa de xocolata o sucats a la llet, fet que n´amorosirà la textura. No cal dir que un parell de carquinyolis acompanyant un plat de crema catalana donen una manera fantàstica de cloure un dinar de diumenge. Com ho fan per donar entitat a un bon berenar al costat d´una tassa de xocolata desfeta. Els grans poden aprofitar per recrear una de les escenes clàssiques de la tradició gastronòmica catalana, sucant-los dins una copa d´algun moscatell o garnatxa dels que avui s´elaboren magistralment sense sortir del país. I, per què no, també amb una mica de ratafia. Petits plaers que tenim ben a la vora.

Màrius Fuertes i Mateu

Carquinyolis d’ametlla i xocolata en promoció

Durant tot el mes de març 2012 Tastets us ofereix un preu promocional de 2,55 € (15% de descompte) en el carquinyolis d’ametlla i xocolata


Pack de 6 cerveses artesanals catalanes en Promoció

05 març 2012

En motiu del Barcelona Beer Festival que comença aquest dijous, Tastets us ofereix un descompte en el pack de 6 cerveses artesanals catalanes, per tal que pugueu tastar algunes de les millors cerveses que es fan al nostre país.

Pack de 6 cerveses artesanals catalanes

1 Cervesa + Blat, 33 cl. Companyia Cervesera del Montseny
1 Moska rossa, 33 cl. Birrart
1 Almogàver, 33 cl. Cerveses Almogàver
1 Moska torrada, 33 cl. Birrart
1 Moska negra, 33 cl. Birrart
1 Cervesa + Malta, 33 cl. Companyia Cervesera del Montseny
Preu promocional 13,51€ – 15% de descompte

Tastets us les porta a casa, o podeu passar a recollir-les per la seva oficina al C.Violant d’Hongria 34-36, baixos, de Barcelona.

Promoció vàlida del 5 al 18 de març 2012

Aprofiteu-ho ara!


Recepta: calamars amb calçots

02 març 2012

Aprofitant que encara estem dins la temporada de calçots, us presentem una recepta del programa de TV3 Cuines, que combina els calamars amb el gust dolç dels calçots i altres verdures, un plat molt senzill i gustós.

Bon profit


Pals i la Cuina de l’Arròs

29 febrer 2012

Arròs de Pals

La campanya “Pals i la cuina de l’arròs“, que comença el 3 de març i s’allarga fins el 26 d’abril, ofereix la possibilitat de degustar l’arròs a la cassola a diferents establiments de Pals, cadascun amb el toc particular del seu cuiner.

El cultiu de l’arròs a Pals està documentat des d’època medieval. El clima empordanès és un dels factors favorables per a la qualitat d’aquest arròs, que fa que sigui molt preuat pels restauradors, ja que sempre conserva tot el seu gust i textura.

L’arròs Molí de Pals al web de Tastets.

Imatge de flickr


La Ruta del Xató

28 febrer 2012

Xató

El xató és un plat tradicional de la cuina catalana, originari de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.

L’origen del mot “xató”, prové del món del vi. Quant els primers vins de la collita estaven a punt per ser tastats, s’aixetonava la bóta, és a dir s’hi posava una aixeta per a què sortís el vi.

Aquesta festa del vi nou s’acompanyava amb ingredients salats com el peix (tonyina, bacallà dessalat o seitons) i fulles de verdura de la temporada d’hivern com l’escarola, i tot amanit amb una salsa especial. Aquests esdevindran els ingredients principals del plat.

Des del 1997 té lloc la Ruta del Xató, que comença cap a mitjans de novembre i s’allarga fins l’abril, que té per objectiu popularitzar aquest plat i donar-lo a conèixer juntament amb el valor afegit dels atractius turístics que ofereixen les diferents poblacions promotores de la Ruta del Xató: Sitges, El Vendrell, Calafell, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès.

Cada població celebra la seva tradicional xatonada, que inclou diverses activitats com degustació del plat, passant per concursos de mestres xatonaires i mercats de tot tipus.

El proper diumenge 4 de març té lloc a Calafell la darrera xatonada popular de la temporada.

font imatge flickr


Propietats dels calçots

27 febrer 2012

calçots

Amb la calçotada s´eleva a l´alta expressió un aliment bàsic i curull de propietats beneficioses per a la nostra salut. El calçot és una ceba tendra. El va descobrir a les darreries del segle XIX un pagès de Valls conegut com a Xat de Benaiges, conreant de manera especial els brots tendres de les cebes velles. Els plantava mig colgats i els anava protegint amb terra, els calçava, a mida que creixien. El resultat final era un producte blanc, tendríssim i d´una dolçor captivadora.

Avui els mèrits del calçot segueixen intactes. Valls es manté com a indret original i punt de referència, veient reconeguda aquesta condició a nivell oficial des del 1995 quan la Generalitat de Catalunya va aprovar la distinció de qualitat IGP Calçot de Valls. Les comarques que integren la denominació són l´Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

La manera més tradicional de preparar-los és la calçotada. Des de finals d´hivern fins cap a Setmana Santa és la temporada més habitual. La calçotada és àpat de família i amics, amb gran capacitat per a generar comunió. Els calçots es couen damunt la flama del foc viu, a ser possible llançada per sarments de cep fets llenya. La brasa que quedarà anirà a la perfecció per a coure-hi la carn que, de costum, serveix de segon plat en una calçotada. El pes màgic de l´àpat cuit a terra a vegades es pot arribar a palpar.

Aspectes nutricionals

La ceba és aigua en aproximadament un 90%. La seva caracterització nutricional passa pel seu contingut en fibra, vitamines i minerals. És bona font de potassi, ferro, calci, magnesi i fòsfor, tot i que tant el calci com el ferro no s´absorbeixen en tanta quantitat quan es troben en aliments vegetals, com quan són presents en làctics i carn respectivament. Pel que fa a les vitamines la major presència és per a les del grup B i més moderadament les vitamines C i E. Amb tot, és el seu contingut en components antioxidants el que fa de la ceba un aliment del tot adient per les seves propietats beneficioses, a les que s´hi poden afegir, com a mínim, les antiinflamatòries, digestives i antial.lèrgiques.

Gastronomia

Fer una calçotada és quelcom que es gaudeix tant menjant com preparant-la. Ben repartida hi ha feina per tothom. La configuració bàsica inclou els calçots a raó d´un parell de dotzenes per persona (això sempre fa de mal comptar), carn de xai o botifarra de sal i pebre (dita llonganissa a les comarques tarragonines o botifarra vermella a altres indrets) i postres a base de taronges, merengues, crema i pastisseria al gust. Sense oblidar el vi negre, el cava, el pa rodó i la salsa on hi sucarem de manera més o menys hàbil cada calçot abans d´enfilar-lo cap a la boca. Aquesta salsa té la seva base en el romesco i podríem dir que n´és una variant. De totes maneres les opinions i els matisos al respecte són abundants, a banda de que cadascú prepara la salsa al seu gust. A fi de comptes, d´això es tracta, no?

Girats a la graella un parell de vegades fins que estiguin a punt, conservarem els calçots cuits en paper de diari perquè s´hi mantinguin calents. Embolicats i dins una teula que també ajudarà a que no perdin temperatura, es porten a taula. Cada comensal tindrà el seu pitet que li permetrà gaudir de l´àpat sense haver de patir excessivament per la seva camisa. I poca cosa més. Deixar que l´àpat vagi avançant, sense forçar-lo, renovant el compromís amb la gastronomia més arrelada a casa nostra.

Màrius Fuertes i Mateu

I recordeu que des de Tastets us ho posem fàcil amb l’Assortit Calçotada:calçots, salsa i vi en un sol pack