Arxiu per la categoría: ‘Dolços’

Coca de cabell d’àngel

diumenge, 19 juny 2016

Aquesta és una de les coques més típiques de la revetlla de Sant Joan. Fer-la a casa és molt ràpid i fàcil.

Ingredients:
-1 pot de cabell d’àngel El Marge (400-500g)
-2 plaques rectangulars de pasta de full
-50 g. de pinyons
-Ou batut
-Sucre

El·laboració:
-Posem en una safata amb paper de forn una placa de pasta de full, deixant una mica de vora per poder-la tancar. A damunt hi posem el cabell d’àngel, escampat uniformement amb una cullera. A continuació ho tapem amb l’altra placa de pasta de full, tallem la pasta que sobresurt, l’aplanem i pessiguem i dobleguem les vores, tancant la coca.
-Per tal que el full no pugi, punxem tota la superfície amb una forquilla. Batem l’ou i pintem la coca amb un pinzell.
-Tirem al damunt els pinyons i el sucre (unes 4 cullerades soperes, en funció de com ens agradi de dolç).
-La posem al forn durant 20-25 minuts aprox. a 190-200º fins que agafi un color daurat. La deixem refredar i ja la podem menjar.

Podeu acompanyar la coca amb un bon cava, com el cava ecològic de Mas Comtal, molt expressiu i amb notes de mel.

Bon profit i bona revetlla!

Crema d’orxata

dilluns, 20 juliol 2015


Si us agrada l’orxata i voleu tastar-la amb una consistència més cremosa us recomanem aquesta recepta

INGREDIENTS:

• 400 ml d’orxata
• 100 ml de nata líquida
• 1 rovell d’ou
• 15 g de farina de blat de moro (per exemple Maizena).

Posem l´orxata a escalfar en un cassó. Mentrestant, mesclem a part la nata líquida amb el rovell d´ou i la farina de blat de moro. Mantenint l´orxata al foc hi anem afegint la mescla sense deixar de remenar. Continuem remenant i, quan arrenqui el bull apaguem el foc i remenem uns instants més fins que veiem que la crema va espessint i prenent cos. En aquest punt ja la podem abocar en recipients individuals i la deixem refredar. Un cop freda la conservem a la nevera i, just abans de servir-la, hi posem una mica de canyella en pols pel damunt o algunes xufes si en teniu.

Font foto: Flickr

L’orxata

diumenge, 12 juliol 2015


Parlar d´orxata és fer-ho genèricament de la beguda que prové d´ingredients vegetals mòlts i barrejats amb aigua i, habitualment, sucre. Podem trobar-ne d´ametlles, nous, avellanes o bé de diversos cereals, entre altres ingredients. Amb tot, a casa nostra la més popular i abundant és la de xufa o xufla.

Les xufes són petits tubercles d´entre 0,50 i 0,80 grams de pes unitari i amb una llargada d´entre 0,9 i 1,6 centímetres. Morfològicament predominen les del tipus llargueta (més allargades) i les del tipus ametlla (més arrodonides). S´utilitzen per a elaborar, ja sigui de manera artesana, industrial o domèstica una orxata amb bona capacitat nutritiva i refrescant. Val a dir que les xufes també es poden prendre com a fruits secs. De fet, segons el filòsof grec Teofrast, les xufes eren unes preuades postres a l´antic Egipte.

Des de l´any 1995 la Denominació d´Origen Xufa de València vetlla per la qualitat i protegeix la xufa produïda tradicionalment a diferents municipis de la zona.

Aspectes nutricionals

L´orxata és una beguda considerablement energètica feta amb ingredients vegetals. Presenta un bon contingut en àcids grassos saludables, així com un contingut alt en midó i aminoàcids. A nivell de micronutrients és rica en fòsfor, calci, magnesi, potassi i ferro. Per altra banda, el seu contingut en sodi és baix, fet que la pot fer del tot apta en el cas de les persones hipertenses.

La seva caracterització nutricional i la seva digestibilitat fan de l´orxata un aliment molt escaient per a la mainada, les persones grans i els esportistes.

Gastronomia

Podem beure l´orxata a qualsevol època de l´any, tot i que potser a ple hivern no és tan habitual. Ben fresca és molt saborosa i plaent a qualsevol hora. Fins i tot pot ser un berenar ben saludable. També pot servir com a ingredient per a fer gelats.

Cal tenir present que si la preparem nosaltres a casa o la comprem fresca hem de conservar-la a la nevera i procurar de consumir-la durant les següents 24 hores. En el cas de les orxates envasades la seva durabilitat és major degut als tractaments tèrmics de conservació que se´ls ha aplicat.

Màrius Fuertes i Mateu

Font foto:Flickr

Recepta dels panellets

dimarts, 29 octubre 2013


INGREDIENTS:

-1/2 kg de farina d´ametlla
-1/2 kg de sucre
-100 gr de patata bullida (o bé moniato)
-2 o 3 ous
-Pinyons

En un recipient aixafem la patata i tot seguit hi afegim la farina d´ametlla i el sucre. Treballem la mescla fins que estigui ben lligada i sigui una pasta homogènia. Tot i no ser imprescindible, podem deixar reposar aquest massapà unes hores a la nevera perquè prengui més cos.

Seguidament en fem boles d´uns 20 – 25 grams, les passem per ou batut i hi enganxem els pinyons. Podem anar-les col•locant en una safata de forn una mica untada amb oli o mantega. Els pintem una mica amb rovell d´ou batut i els enfornem a 220º durant 8 o 10 minuts, fins que agafin un color ros.

Podem combinar els clàssics panellets de pinyó amb d´altres de formes i sabors diversos, com ara amb l´arrebossat d´ametlla, amb codonyat, cafè, coco, taronja, xocolata, castanya o qualsevol altre ingredient que la nostra creativitat ens faci saber.

Font foto: Flickr

Flaó

dijous, 14 març 2013


Els flaons (mot català i occità de la mateixa arrel que el flam) són uns dolços molt antics, que es fan arreu dels Països Catalans (de l’Empordà a Morella, passant per Menorca, on es menja tradicionalment per Setmana Santa).

Ingredients:
Massa:
250 g de farina (o la que admeti)
el mateix pes d’aigua
el mateix pes d’oli
15 g de matafaluga
1 copeta d’anís
Farciment:
500 g de formatge fresc
4 ous
250 g de sucre
fulles de menta

Elaboració:
Feu una pasta amb la farina, l’oli i l’aigua; afegiu-hi la copeta d’anís i la matafaluga; ha de quedar ben dura. deixeu-la reposar. bateu els ous en un bol i barregeu-hi el formatge, aixafant-ho amb una forquilla, i el sucre (en podeu guardar una mica). Afegiu-hi una fulla de menta picada. Esteneu la massa en un motlle pla i rodó i feu-hi una vora amb els dits. Poseu-hi el farcit i feu-ho coure a forn baix, prèviament escalfat, durant uns 30 minuts. Decoreu-ho amb unes fulles de menta. Quan sigui cuit, hi afegiu una mica de sucre. Serviu-lo tebi o fred.

Els flaons també es poden fer en tamany petit, amb la mateixa forma que els pastissets.

Recepta extreta del llibre: Catalunya per sucar-hi pa, Jaume Fàbrega.

Font foto: Flickr

Coques de sagí o llard

dilluns, 11 febrer 2013


Les coques de sagí, també dites ensaginades, són unes pastes seques, petites i cruixents, de diferents formes, típiques de les Terres de l’Ebre, tot i que també es poden trobar a molts altres llocs dels Països Catalans.

Ingredients:
400 g de sucre
400 g de llard
4 rovells d’ou (o els ous sencers)
800 g de farina
pela de llimona ratllada

Elaboració:
Poseu en un gibrell el llard, els rovells, el sucre i la pela de llimona ratllada. Barregeu-ho bé i aneu-hi afegint la farina a poc a poc, fins que quedi una pasta consistent, ni massa tova ni massa compacta. Poseu la pasta al damunt d’una superfície plana i esteneu-la amb un corró fins a un gruix d’uns 2 cm. Llavors l’aneu tallant amb un motllo de la forma que es vulgui, donant-hi formes de petita coca, mitja lluna, estrella, cor, etc.
Feu-ho coure al forn, a temperatura mitjana. Segons la gruixària, amb 10 o 15 minuts n’hi ha prou.
Un cop cuites, les podeu pintar amb ou o empolsar amb sucre.

I per si no ho sabíeu el sagí o llard és molt ric en vitamina D, nutrient imprescindible per a la salut òssia.

Recepta extreta del llibre: Catalunya per sucar-hi pa, de Jaume Fàbrega.
Font foto: www.comarcarural.com

El torró

dimecres, 12 desembre 2012


Les terres riberenques de la Mediterrània han estat històricament lligades a un producte de composició senzilla, dolç, alimentós i familiar. Elaborat amb productes de la terra, el torró ha representat, de fet no ha deixat de fer-ho, l´aliment capital per a les postres dels àpats vinculats a les festes nadalenques.

D´origen suposadament àrab, la seva significació màxima a nivell gastronòmic rau a casa nostra des de temps reculats. Se´n fan i se´n mengen d´un extrem a l´altre dels Països Catalans, a indrets d´interior i de vora el mar, i al segle XIV el torró era menja reial. L´elaboració sempre s´ha mantingut en l´àmbit de l´alimentació artesana i, tot i les produccions més industrialitzades, encara són del tot habituals les preparacions en petits obradors de pobles i ciutats. Els torrons més tradicionals són elaborats amb ametlla o avellana, mel, sucre i clara d´ou. Amb aquests materials es fan dos tipus de producte, un de textura més tova i granulada amb aspecte marronós-daurat, el popularment conegut torró de xixona, i un altre de marcadament més dur on s´hi toben les ametlles o les avellanes senceres. Aquest darrer tipus sol anar acompanyat amb pa d´àngel que s´adhereix fàcilment al seu tacte lleugerament enganxós, a diferència de l´altre torró, més oliós.

A banda d´aquests dos tipus gairebé imprescindibles, l´evolució i el refinament de l´ofici torronaire ha portat a oferir torrons d´altres tipologies com ara els de massapà amb fruita confitada, crema cremada, xocolata, massapà amb nous, coco, etc.

Aspectes nutricionals

El torró és un producte amb una càrrega energètica elevada, pel què cal consumir-lo de manera moderada, i més en dates en què els àpats són més abundants del que és habitual. Es tracta alhora d´un aliment certament complet ja que aporta tots els tipus de macronutrients, hidrats de carboni, greixos i proteïnes. Cal destacar els greixos insaturats provinents de l´ametlla o l´avellana, amb un gran valor de benefici per a la salut.

Gastronomia

Tot i ser un producte apte per ser menjat en qualsevol època de l´any, el pes cultural en generalitza el seu consum durant les festes de Nadal. Dolç i consistent, configura de manera gairebé protagonista les postres dels dies més assenyalats, amb àpats generosos de productes i de temps. Les sobretaules dilatades solen fer-se al voltant de la safata de torrons, amb un espai per les neules, que ens va proveint de petites dosis de llepolia que ens lliguen a l´acte gastronòmic familiar de ple hivern.

Mentre els més menuts, que ja no solen estar asseguts taula, vénen a pessigar-ne algun tros, els grans podem acompanyar la menja dolça amb el vi de postres, per exemple, de garnatxa o moscatell.

Màrius Fuertes i Mateu

Fira del Brunyol de l’Empordà

dimecres, 14 març 2012

brunyols

Aquest dissabte dia 17 de març, en el marc de la Fira de Sant Josep, té lloc a Figueres la Fira del Brunyol. Els bunyols de Quaresma o brunyols, tal com s’anomenen a l’Empordà, es mengen tradicionalment per Quaresma, i molt especialment el Divendres Sant, i es feien tradicionalment a les cases de pagès de la comarca.

Els bunyols poden ser foradats o en forma d’esfera aixafada, i s’elaboren bàsicament amb farina, aigua o llet, llevat, sal, matafaluga, greix de porc, oli d’oliva o mantega, llimona, ous, sucre, anís o garnatxa.

A la fira s’hi faran diverses activitats, a més de la degustació i venda de bunyols.

Més informació a: www.amicsdesantjosep.cat

Font imatge flickr

Producte del mes: els carquinyolis

dimarts, 06 març 2012

carquinyolis

Els carquinyolis són concebuts sense cap mena de dubte com un dels productes dolços més tradicionals als Països Catalans. Cal indicar, però, que a Sicília mengen unes pastes seques que ben poc difereixen de les nostres i que a la Toscana tenen els cantuccini, pràcticament idèntics als carquinyolis, amb un paper indiscutible dins la gastronomia tradicional de la zona.

Els ingredients bàsics del carquinyoli són l´ametlla torrada, sencera i sense pelar, els ous, el sucre i la farina. No és habitual emprar cap tipus de llevat i és facultatiu l´afegir-hi algun aromatitzant com ara llimona, matafaluga o vainilla. Si bé tradicionalment l´ametlla és el producte de referència, actualment també se n´elaboren a partir d´altres opcions com poden ser l´avellana o el festuc. El que si és clar és que els millors s´elaboren amb productes de la terra, sense afegir-hi cap mena d´additiu. Fins i tot alguns carquinyolis, com els del Forn Mas Palou de Ripoll que aconsellem i oferim des de Tastets, estan certificats amb la marca Q de Qualitat Alimentària, tota una garantia del seu alt nivell.

Aspectes nutricionals

Els carquinyolis són unes pastes tan bones com energètiques. És important, doncs, consumir-los en quantitats moderades, gaudint al màxim del seu sabor però sense abusar-ne. Alhora val a dir que les calories que incorporen provenen de nutrients majoritàriament molt interessants des del punt de vista dels seus beneficis nutricionals. Els greixos presents són insaturats, els millors a nivell nutricional, i els porta l´ametlla. D´altra banda, els hidrats de carboni complexos formen part del grup de nutrients que ha de ser majoritari en una dieta equilibrada, i els sucres d´absorció ràpida, menys aconsellables, també poden tenir un efecte convenient quan ens interessi disposar d´una font d´energia ràpida, com pot ser en el cas d´una caminada llarga o qualsevol exercici físic una mica exigent.

Gastronomia

Durs al tacte i amb una textura cruixent, l´ametlla és la gran protagonista a nivell d´expressió tant de sabor com d´olor. Perquè conservin les seves característiques els carquinyolis han de ser conservats en un lloc fresc i sec, dins el seu envàs original o bé en algun recipient hermètic, sense oblidar l´opció d´una caixa de llauna que tanqui bé.

Per postres, per berenar o per pessigar en algun moment de desig vinculat a llicència sana, la mainada pot menjar els carquinyolis sols, amb una presa de xocolata o sucats a la llet, fet que n´amorosirà la textura. No cal dir que un parell de carquinyolis acompanyant un plat de crema catalana donen una manera fantàstica de cloure un dinar de diumenge. Com ho fan per donar entitat a un bon berenar al costat d´una tassa de xocolata desfeta. Els grans poden aprofitar per recrear una de les escenes clàssiques de la tradició gastronòmica catalana, sucant-los dins una copa d´algun moscatell o garnatxa dels que avui s´elaboren magistralment sense sortir del país. I, per què no, també amb una mica de ratafia. Petits plaers que tenim ben a la vora.

Màrius Fuertes i Mateu

Carquinyolis d’ametlla i xocolata en promoció

Durant tot el mes de març 2012 Tastets us ofereix un preu promocional de 2,55 € (15% de descompte) en el carquinyolis d’ametlla i xocolata

La xocolata i la seva història

dimecres, 11 gener 2012

La història de la xocolata és llarga i farcida de dades molt interessants. Més de dos mil.lenis ens separen dels inicis més bàsics d´aquest producte alimentari. Els maies iniciaren un cultiu més o menys organitzat de la planta del cacau, a la que donaven atribucions nutricionals, mitològiques i socials. Pels asteques el cacau era un regal dels deus rebut a través de Quetzalcoatl qui, segons la literatura mitològica, es va fer home per encarnació en el ventre d’una verge.

(més…)