Entrades etiquetades ‘festes’

Festa del Xató de Vilafranca del Penedès

dimecres, 18 febrer 2015


El proper diumenge 22 de febrer, de les 11 fins a 2/4 de 3 de la tarda, la rambla Sant Francesc de Vilafranca del Penedès acollirà la Festa del Xató, que s’emmarca dins de les diferents xatonades que tenen lloc a poblacions diverses com Sitges, Vilanova, Calafell, Vilafranca, etc. organitzades per la Ruta del xató

Les activitats que es faran a Vilafranca són:

• Degustació del xató de la Ruta: El Vendrell, Sitges, Vilanova i Vilafranca amb vins de la DO Penedès
Preu tiquet complet: 6€ (IVA inclòs) Inclou: 1 ració de xató, copa de vi o aigua, ració de pa, joc de coberts i bossa de regal.

• Taller d’elaboració de xató per a nens. Aprèn a fer xató!
11.30h: Taller on el mestre xatonaire ensenyarà a fer xató a tots els nens i nenes participants.

• Concurs d’elaboració de la salsa de xató de Vilafranca. Hi ha premis per les tres millors salses de xató. Entre el jurat que valorarà les salses hi haurà l’ambaixadora de la Ruta del Xató d’enguany, la sra. Fina Puigdevall, cap de cuina i propietària del restaurant Les Cols d’Olot, amb dues estrelles Michelin.

• Taller de tast de vins
13.30h: Tast de vins. Els participants podran degustar vins de la DO Penedès maridats amb fruita seca, un dels ingredients imprescindibles per l’elaboració d’un bon xató.

A banda d’aquestes activitats gastronòmiques també hi haurà música, jocs infantils i mercat d’artesania.

Fira Mediterrània de Manresa 2014

dimarts, 07 octubre 2014


Del 9 al 12 d’octubre té lloc la 17a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, un mercat d’espectacles confegit a partir de noves creacions artístiques inspirades en els trets culturals propis de Catalunya i la Mediterrània, que aglutina des d’arts visuals, circ, dansa, exposicions, música, narració oral i teatre.

El programa és molt ampli i variat, dirigit tant al públic adult com familiar, i tindrà lloc en múltiples espais de Manresa: Teatre Kursaal, Sala Stroika, Teatre conservatori, Casino… i espais a l’aire lliure com la Pl. major, Pl. Sant Domènec, Taverna Damm/Cuines del món, Baixada de la Seu, etc.

Des de fa ja 5 anys Tastets + Begudes de la Terra serem presents a la fira duent la barra de la Taverna Damm/ Cuines del món (situada darrera de la biblioteca, al Pg. Pere III) on es podrà tastar menjar casolà de qualitat del nostre país: fustes de formatges artesans, fustes d’embotits artesans, mandonguilles amb arròs, botifarra amb seques, etc i combinats i licors tradicionals com l’Aigua de València, el Manelic, el Burret, Pomada, ratafia, etc.

Enguany Tastets també organitza el dissabte dia 11, un Tast de paelles a l’exterior de la taverna.

El PROGRAMA de la TAVERNA és el següent:

Dijous 9:
21.00 h. La Troba Kung-Fú & Unió Musical d’Alaquàs

Divendres 10:
18.30 h. Actuació d’ El Dey.
22.00 h. Actuació de Korrontzi.
00.00 h. Actuació de Kepa Junkera & Amadeu Rosell + Sorginak + Tururut Bonaigua.

Dissabte 11:
12.30 h. Actuació d’Oriol Canals
14.00 h. Tast de paelles. Cal comprar tiquet el mateix dia a la taverna.
15.30 h. “Estellés, de mà en mà” amb Borja Penalba i Francesc Anyó.
18.00 h. FolkMus – Young musicians and old stories, folk music in museums and more.
21.00 h. Es Revetlers, Va de per llarg.
22.15 h. Brunzit, Encontredanses.
23.20 h. La Forcelle, Bal Gascon.

Diumenge 12:
12.00 h. JOCIT (Jove Orquestra Catalana d’Instruments Tradicionals).
13.30 h. Banda Unió Musical de Tarragona, Música Festera / Viatge a Broadway.
20.00 h. Cobla Catalana dels Sons Essencials & Convidats. Festa de cloenda.

El preu d’entrada a la taverna és de 2 € (bescanviable per a una consumició), excepte la nit de Ball Folk (12 €) i el concert de Kepa Junkera (10 €).
Per a més informació consulteu el web de la fira: www.firamediterrania.cat

Festa del Porc i la Cervesa

dimecres, 18 setembre 2013

Tots els amants dels embotits i de les cerveses artesanes teniu una cita ineludible aquest cap de setmana a Manlleu, que acull la Festa del Porc i la Cervesa, que se celebra anualment en aquesta població d’Osona.

Una de les activitats principals és la matança i rostida del porc en directe, que tindrà lloc el dissabte a la tarda i el diumenge al matí. D’aquesta manera tothom podrà gaudir i descobrir com s’elaboren els embotits i productes derivats.

També hi haurà altres activitats com degustació de productes, un mercat d’embotits i productes de proximitat, tastos de cerveses, espais i activitats per als més menuts, concerts i tallers de cuina, en els que es podrà aprendre a elaborar plats amb porc i les millors cerveses i que comptaran amb la presència, per exemple, del reconegut cuiner Pep Nogué i d’altres cuiners de la comarca.

La cervesa també hi tindrà un paper destacat i s’hi podran degustar i comprar diverses cerveses artesanes fetes a casa nostra, com la Cervesa del Montseny, i d’altres d’importació.

Festa del Porc i la Cervesa 2013
20,21 i 22 de setembre
Plaça Fra Bernadí (Manlleu)
Per a més informació: Programa de la Festa

Festa dels Moros i Cristians a Alcoi

dimarts, 23 abril 2013


Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians que tingueren lloc al País Valencià durant la reconquesta. Aquestes celebracions es fan a diverses poblacions de les comarques centrals del País Valencià, tot i que les més reconegudes són les festes de Moros i Cristians d’Alcoi, que es fan en honor a Sant Jordi i estan declarades d’Interés Turístic Internacional des de 1980.

La festa escenifica la presa de la ciutat per part dels moros, que roman sota sobirania mora durant uns dies, fins que els cristians tornen a conquerir-la.
L’acte principal d’aquesta festa és L’Entrada de Moros i Cristians, així com les Ambaixades, que desfilen pels carrers, acompanyades de bandes de música i soroll de petards. Es tracta d’una festa molt vistosa i espectacular.

Les festes de Moros i Cristians més antigues documentades són les de Cocentaina, de les quals es té constància des de l’any 1586.

Durant aquestes festes és habitual consumir el Cafè-licor o Aperitiu de cafè d’Alcoi, que és una beguda alcohòlica típica de les comarques de l’Alcoià, que es pot prendre sol o barrejat amb cola, aleshores s’anomena Burret o també Plis-plai.

Font foto: www.alcoiturisme.com

Enterrament de la sardina

dimarts, 12 febrer 2013


El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma, els 40 dies abans de Pasqua, o també és el dia que finalitza el Carnestoltes i s’enterra la sardina. El “dimecres de cendra” fa referència a la cendra imposada als fidels com a signe de purificació, obtinguda a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior.

L’origen del significat de “l’enterrament de la sardina” es remunta a la darreria del segle passat, quant les famílies sortien aquest dia a berenar a fora i tenien per costum enterrar una sardina coberta per un plat o una cassola en un lloc ben assenyalat perquè l’any següent es pogués trobar. Aquesta sardina sembla ser que es vestia amb faldilles i es lligava d’un pal amb un fil. També era costum trencar alguns dels estris de terrissa o de vidre utilitzats per al berenar i que ja eren vells.

Actualment l’enterrament de la sardina designa en sentit ampli l’enterrament o desaparició del rei carnestoltes, ja que no sempre s’enterra, també es crema. En alguns casos s’enterra el ninot amb una sardina a la boca, potser com una reminiscència de la tradició més antiga.

Font: Costumari català de Joan Amades
Foto: Memòria de barri de la Torrassa

El Carnestoltes

dimarts, 05 febrer 2013


El Carnestoltes s’inicia amb el dijous gras o dijous llarder i s’acaba el dimarts següent, amb l’enterrament de la sardina. L’endemà és el dimecres de cendra, que marca l’inici de la quaresma.

El dijous gras era costum fer un àpat extraordinari, abundant en carn de porc, ous, llom, botifarra, etc. Al carrer es començaven a veure les primeres disfresses.

La paraula “Carnestoltes” ve del llatí “Carns toldrem”, que significa “privació de carn” i fa referència al període de quaresma, durant el qual no es pot menjar carn i per tant els dies anteriors s’aprofita per menjar tot el que no es podrà menjar després.

Durant els dies de carnestoltes també era molt típic menjar coca de llardons i llaminadures, a Mallorca es menjaven flaons i a Menorca crespellades, semblants als bunyols empordanesos.

El personatge del Carnestoltes es representava amb pantalons i camisa farcits de palla, un barret al cap i un nas llarg, es penjava d’algun paller i després es passejava pel poble i s’acabava cremant o enterrant.

Algunes de les festes de carnaval més emblemàtiques de Catalunya són el Carnaval de Vilanova i la Geltrú declarat Festa d’Interès Turístic Nacional, on el dijous gras té lloc una batalla de merengues; el Carnaval de Solsona, on el protagonista és un ruc (de mentida) que es penja del campanar; o el Carnaval de Reus, on té lloc una multitudinària guerra de tomaques.

Sa Pobla a Gràcia

dimecres, 23 gener 2013


Aquest cap de setmana se celebren els foguerons de Sant Antoni a Gràcia, un cap de setmana dedicat a les tradicions de les Illes Balears, organitzat pel CAT (Centre Artesà Tradicionàrius).

Sant Antoni és el sant patró dels pagesos, que segons la tradició es celebra amb els dimonis, correfoc, focs artificials, cants de “ximbomba”, torrada de sobrassada i botifarrons. És la gran festa d’hivern al camp mallorquí.

La festa de sa Pobla a Gràcia té lloc el darrer cap de setmana de gener des de 1993, enguany farà vint anys, quan un mallorquí de Sa Pobla va organitzar la festa als seus fills, que s’havien traslladat a Barcelona per estudiar. Des de llavors s’ha fet popular també a Gràcia, on viuen molts joves de Mallorca que vénen a estudiar.

A partir de dijous 24 ja comencen les activitats, amb música, danses populars mallorquines, degustació de productes típics de les Illes i cercavila amb colles de cultura popular i diables. El punt culminant serà la nit de dissabte amb l’encesa de focs on es torra la llonganissa, botifarra, sobrassada mallorquina o botifarons.

La festa es clourà a la plaça de la Virreina, amb cants, ximbombes i glosadors. No us ho perdeu!

Programa de la festa en pdf

Foguerons de Sant Antoni

dimecres, 16 gener 2013

Ja som a les portes de Sant Antoni, 17 de gener, una de les festes més estimades i celebrades en el territori de parla catalana. Ara bé, sabeu com se celebra gastronòmicament a Mallorca?

Els foguerons omplen tots els carrers i tothom aprofita la festa per sortir al carrer i torrar en companyia d’amics, veïnats o simplement, nouvinguts amb ganes de descobrir la festa. I què és menja? Doncs llonganissa, xulles, llom i botifarrons. Si ja coneixeu la gastronomia illenca sabreu que els botifarrons són molt especiats, les xulles no són les “xulles valencianes” (molts valencians empren aquesta denominació per a referir-se a les costelles) i les llonganisses són vermelles (estan fetes amb la pasta de la sobrassada però són més primes i llargues). Boníssimes!

A banda de la carn per coure, a Sa Pobla s’elaboren i es mengen les espinagades. Es tracta d’una panada farcida d’espinacs (d’aquí el nom) però també pot dur pèsols, bledes, alls tendres i altres tipus de verdures. L’ingredient protagonista és, indiscutiblement, l’anguila (si és de l’albufera de Mallorca, molt millor). La gràcia de l’espinagada és que sigui molt coenta. Per cert, si no sou massa amants de l’anguila, hi ha l’opció de tastar la de llom amb col. També és espectacular!

I quin és el millor companatge per a tot aquest tiberi? Doncs les ximbombades, les gloses, les xeremies i el ball de bot. Us asseguro que gaudir d’una bona llonganissa torrada la revetlla de Sant Antoni amb el so de la ximbomba i les gloses picants és una experiència única. Ara sí, amb l’ajuda de Sant Antoni, us animeu a menjar-vos el dimoni?

Mireia Barquet – Atotallengua.wordpress.com

L’origen de la Mona de Pasqua

dimarts, 03 abril 2012

mona de Pasqua

De la mà de Joan Amades, autor cabdal que va recollir en diversos volums del seu Costumari català, totes les tradicions i els costums de les terres de llengua catalana, us volem apropar a l’origen i tradició de la Mona.

Antigament, el dia de Pasqua era un dia de gran festa. Després de la quaresma, la Pasqua significava el retorn a l’alegria de viure, el retorn a la llibertat de menjar.

Així, per Pasqua prenia protagonisme tot el menjar que no s’havia pogut menjar durant la quaresma, com per exemple el xai, que era habitual menjar-lo per dinar.

Un altre producte típic de Pasqua són els ous. Aquests es guardaven durant la Quaresma, ja que era pecat consumir-los. Molts pobles d’Europa i també a casa nostra era habitual pintar-los i decorar-los.
Antigament, es creia que els ous que es menjaven durant la Pasqua havien de trencar-se colpejant-los amb un altre; sinó portava mala sort. Així, era habitual en l’àpat familiar trencar els ous amb un altre familiar, d’aquesta manera es creia que s’estrenyien els llaços familiars. D’aquest costum en deriva la dita “haver-se trencat els ous amb algú“, una manera de dir que se li té simpatia a algú.

Una altra tradició estesa en diverses comarques del nostre país, era menjar una truita el dilluns de Pasqua, i com més ous tingués millor, amb cansalada o botifarra a dins.
De la importància que tenia menjar truita i ous en general durant aquesta diada, en dóna testimoni aquest refrany rossellonès:

Pasqua sense truitada
com Nadal sense torronada
Pasqua sense ous,
com Nadal sense torrons.

Els ous també s’incorporaven a les postres, que consistien en una coca amb forma rodona feta a casa, la Mona de Pasqua.
Els padrins acostumaven a regalar-les als seus fillols fins que feien la primera comunió i s’hi posaven tants ous com anys tenia l’infant.
A poc a poc les mones es van anar fent més elaborades i el 1875 ja es té notícia d’una mona amb una figura al mig.

El nom de “mona” es pot explicar pel fet que algunes pastisseries posaven al mig la figura d’un mico. Per altra banda, també podria provenir del món àrab, en què el mot “mona” equival a fer un present o un regal per part d’un servent a un superior, i aquest regal consistia en un queviure o alguna cosa de menjar. Aquest costum es podria haver estès cap a Roma, on aquesta ofrena hauria pres el nom de monus i com que aquesta va adoptar la forma de pastís o de coca el nom es va estendre a la coca que simbolitzava el regal.

Aquest nom i costum va passar cap a casa nostra, on es barregen els ous tradicionals d’aquest moment de l’any amb l’afany de menjar pastisseria com un gest de cristianisme. Així doncs, era habitual a la mona trobar dues tires que formaven una creu (símbol cristià) per subjectar els ous; mitjançant aquest fet es voldria esborrar l’origen pagà d’aquesta tradició.

Font: Costumari Català de Joan Amades

Calçotades populars arreu dels Països Catalans

dimarts, 21 febrer 2012

calçotada popular

Des del gener i fins el mes d’abril tenen lloc arreu dels Països Catalans centenars de calçotades, una ocasió excel·lent per combinar gastronomia popular  i gaudir  de la bona companyia d’amics, familiars, i alhora recuperar una tradició tan nostrada com són les sobretaules després d’un bon àpat.

Heus aquí un breu recull de calçotades:

26 de febrer: Calçotada a Súria. A les 14 h.
La Unió de Botiguers de Súria organitza des de fa uns anys la Calçotada a la nau de ca l’Agut amb dinar i ball.

26 de febrer: Fira de la ceba i el calçot a Vila-sacra.
Amb concurs de menjar calçots i calçotada popular.

26 de febrer: VI calçotada popular al Poble-sec (Barcelona). A les 12 del migdia.
Al Centre Cívic el Sortidor (Plaça del Sortidor, 12)
Preu entrada: 5.50€ per persona.

26 de febrer: Calçotada popular a Ribes de Freser. A les 13:30h.
A la plaça del mercat de Ribes de Freser amb calçots, llonganisseta amb mongetes , beguda i postres. Preu: 10€.
Venda anticipada al Bar Núria o al Cafè de la Plaça de Ribes de Freser.
Més informació aquí

03 de març: VII Calçotada popular de l’Eixample (Barcelona).Tot el dia
Al C/Marina, entre Provença i Mallorca.
Més informació a: www.joveseixample.cat

04 de març: Calçotada popular a Sants (Barcelona).
Organitza: Casal Independentista Jaume Compte.

11 de març: Calçotada popular a Les Corts (Barcelona).

18 de març: Calçotada popular a Igualada. A les 12 del migdia.
Aquesta calçotada té lloc a l’Ateneu Igualadí, organitzada per la penya bonrotllo.cat

De segur que n’hi ha moltes més,  feu-nos arribar la vostra calçotada!

font imatge flickr