Barcelona Beer Festival

11 abril 2014


La tercera edició del Barcelona Beer Festival es durà a terme els dies 11, 12 i 13 d’abril al Museu Marítim de les Drassanes Reials.

Any rere any, l’esdeveniment ha anat creixent, de manera que aquest any el festival es durà a terme d’una manera més àmplia. Entre altres coses, es podran tastar més d’una cinquantena de cerveses artesanes catalanes i moltes més d’importació (per exemple, s’hi presentaran 20 cerveses artesanes de Flandes), en total més de 300 cerveses artesanes.

A banda de les cerveses, també hi haurà estands de menjar on es podrà trobar una àmplia varietat d’acompanyaments per les cerveses seleccionats amb el màxim criteri de qualitat i maridatges sorprenents.

Barcelona Beer Festival 2014
11,12 i 13 d’abril

Museu Marítim de Barcelona. Sala Marqués Comillas
Av. de les Drassanes s/n, 08001 Barcelona
Horari: divendres de les 11:00 a les 23:00 –dissabte de les 11:00 a les 23:00 – Diumenge de les 11:00 a les 21:00
Entrada:7 € ( Got + guia + 2 fitxes)

Per a més informació: www.barcelonabeerfestival.com


Rap amb gambes al cava

31 desembre 2013


INGREDIENTS:

-6 trossos de rap
-12 gambes de mida mitjana
-Mitja ampolla de cava brut
-½ litre de brou de peix
-un grapadet d´ametlles torrades
-1 gra d´all
-oli d’oliva verge

Comencem per salar i enfarinar el rap, que fregirem al punt juntament amb les gambes. A la mateixa cassola hi posem una picada que haurem preparat amb les ametlles, l´all i el cava. Deixarem que redueixi i hi aboquem el brou. Finalment, hi posem el rap i les gambes perquè cogui tot el conjunt durant dos o tres minuts. Fet i servit.

Font foto:Flickr


El cava

19 desembre 2013


El cava és un dels productes amb més càrrega identitària als Països Catalans. Es tracta d´un vi escumós elaborat pel mètode tradicional o champenoise, a partir del qual i mitjançant una segona fermentació es genera gas carbònic d´origen endogen. Aquest gas, que en altres tipus de vins és afegit, és perceptible sensorialment i forma escuma en abocar el cava a la copa.

Les principals varietats de raïm emprades en l´elaboració del cava són macabeu, xarel.lo, parellada i chardonnay. Per als rosats són monastrell, garantxa, trepat i pinot noir. És dins l´ampolla definitiva on es produeix la fermentació que dóna el carbònic i on també es desenvolupa la criança que ajudarà a caracteritzar aromàticament i gustativament el producte final. El temps mínim de criança és de 9 mesos. Quan aquest període és igual o superior als 15 mesos parlem de caves reserva, i a partir dels 30 ja tenim caves gran reserva.

Just a la part final del procés és quan té lloc el degollament per eliminar els pòsits i afegir l´anometat licor d´expedició, una mescla de vi i sucre que tipificarà el producte final amb les denominacions que tothom coneix sobradament:

Brut natural: Sense sucre afegit.
Brut: Fins a 15 gr. de sucre per litre.
Sec: Entre 15 i 30 gr./l.
Semi sec: Entre 30 i 50 gr./l.
Dolç: Més de 50 gr./l.

Aspectes nutricionals

El cava té una composició molt similar a la de qualsevol altre vi, amb la principal diferència del gas carbònic. El component majoritari és l´aigua en un 85% aproximadament, seguit de l´alcohol (11-12%) i una tirallonga de components com ara sucres, àcids, sals minerals, algunes vitamines i compostos fenòlics. La major part de l´aportació energètica prové de l´alcohol i el sucre, representant unes 65 kcal per cada 100 ml.

Un consum moderat en el cas de les persones adultes sanes és perfectament compatible amb una dieta equilibrada. En el cas de les dones embarassades, com passa amb totes les begudes alcohòliques, cal evitar-ne el consum.

Gastronomia

La millor copa per a degustar-lo és la de tipus flauta, de vidre fi, incolor i sense gravats ni incrustacions decoratives. Demana ser consumit a una temperatura baixa, però no massa. Per sota dels 6ºC les papil.les gustatives perden gran part de la seva sensibilitat, no sent possible detectar bona part de les sensacions més subtils. Moltes notes de sabor i aroma passaran desapercebudes, restant principalment la fredor com a única percepció. La recomanació és, doncs, no refredar el cava per sota dels 5 o 6 graus prenent el més jove sempre a una temperatura lleugerament inferior als més envellits, que es podran degustar a la perfecció entre els 8 i els 9 graus. Per a refredar-lo el deixarem unes hores a la nevera o bé posarem l´ampolla dins una glaçonera amb gel i aigua.

El cava és un vi apte per fer un àpat de principi a fi. Els més joves, frescos, acíduls, pàl.lids, van a la perfecció per als aperitius i entrants. Els de més edat, complexes, intensos, amb la bombolla fina però sempre persistent, acompanyen plats més consistents com ara les carns rostides o bé uns canelons. A l´hora de les postres els caves semi secs i dolços són els grans aliats. I no oblidem la sublim senzillesa d´una llesca de pa amb tomàquet amb una mica d´embotit, formatges o carn a la brasa, al costat d´una copa del cava que més ens agradi.

Sabíeu que…

Hem de guardar les ampolles de cava en posició vertical, i no pas tombades. Diferents estudis han demostrat que es conserva més bé i manté millor les seves propietats si mantenim l´ampolla dreta. Alguns elaboradors ja ho aconsellen explícitament als seus clients.

Màrius Fuertes i Mateu

Font foto: Flickr


Flam de moniato

02 desembre 2013


Ingredients (per a 6 persones):

-1 moniato de mida mitjana
-300 ml de llet
-4 ous
-75 gr de sucre
-Caramel líquid

Primer de tot es cou el moniato al forn. Un cop fred es treu la pela i s´aixafa en un bol. Hi afegim la llet, els ous i el sucre i ho batem tot fins a aconseguir una mescla homogènia. Un cop repartit el caramel líquid al fons de la flamera, s´hi aboca la mescla preparada i ho deixarem coure al bany maria durant uns 35 o 40 minuts. Un cop freds a temperatura ambient, els conservarem a la nevera fins el moment de servir.

Font foto: Flickr


Els moniatos

26 novembre 2013


El moniato és un tubercle originari de l´Amèrica Llatina, on l´anomenen camote i en algunes zones representa un aliment bàsic en la dieta. Va arribar a Europa al segle XVI i des de llavors el seus conreu i consum s´han extès de manera àmplia. La seva similitud amb la patata és evident, tot i que pels europeus, segurament hauria de dir-se que és aquesta la que s´assimila al moniato, ja que els conqueridors espanyols van entrar en contacte amb ell abans que no pas amb la patata. Vistos amb detall no són poques les diferències entre els dos tubercles. La més evident, però, és la coloració carbassa del moniato i sobretot el seu sabor dolç.

Els tres indrets originaris del moniato són la zona de selva del Perú, Mèxic i Centreamèrica. En aquestes zones, més càlides que les habituals pel conreu de la patata, el moniato hi és cultivat des de fa més de 8.000 anys.

Aspectes nutricionals

Ric en hidrats de carboni, tant complexos com simples, el seu contingut en calories és considerable, tot i que potser menor del que es pot pensar (aproximandament 100 Kcal per 100 grams de producte). El seu contingut en proteïnes és modest i pel que fa als greixos, aquests són pràcticament inexistents.

Es tracta d´un aliment certament interessant des del vessant nutricional. És una bona font de betacarotè (d´aqui el seu color ataronjat) amb uns nivells assimilables als de la pastanaga. També és ric en vitamines E, C i B9 (àcid fòlic).

Gastronomia

El moniato és un producte eminentment de temporada. Durant tota la tardor i primeres setmanes de l´hivern el trobem fàcilment a mercats i botigues. Amb tot, val a dir que els catalans no en som grans consumidors més enllà de la tradició de la castanyada, pels volts de Tots Sants.

Podem preparar-los de diverses maneres, ja sigui al forn, bullits o escalivats si disposem de brases. Poden ser ingredient de pastissos, flams i diversos postres tradicionals, sense oblidar que també poden ser utilitzats en la preparació del massapà per fer panellets. I també són bons per incloure en guisats de carn i plats de pasta. Tradicionalment, es preparaven talment com si fossin patates fregides. Avui hi ha qui en diu xips de moniato. Una autèntica delícia.

Sabíeu que…

El moniato és un aliment reconegut per les autoritats mundials com a eficaç en la lluita contra la desnutrició, per la seva caracterització nutricional, la facilitat de conreu i la bona productivitat.

Màrius Fuertes i Mateu
Font foto:Flickr


Lots i regals de Nadal 2013

07 novembre 2013

lot de nadal
Per setè any consecutiu, us presentem el nostre catàleg de Lots de Nadal 2013, elaborats amb productes 100% catalans dels nostres millors obradors, cellers i mestres artesans.

Des de sempre hem treballat amb la filosofia d’ apostar pels productes catalans de qualitat i en aquests anys hem vist satisfets que l’aposta per productes artesans i de la terra ha anat creixent. Així doncs, amb el binomi Qualitat + Terra com a segell i buscant la millor combinació entre productes tradicionals i d’avantguarda, hem elaborat 15 Lots de Nadal o assortits gastronòmics amb diferents tipus d’embalatges, 12 Regals de Nadal singulars i originals i 4 Experiències Gastronòmiques Tastets, tallers de tast de caves, vins, embotits, formatges… tant per a empreses com per a particulars.

Creiem que regalar gastronomia de qualitat és una manera d’obsequiar els treballadors, col·laboradors, amics i familiars d’una forma distingida i diferent, que de ben segur marcarà la diferència. A més, d’aquesta mabera contribuïu a donar suport a les empreses petites de casa nostra a banda que consumiu productes de proximitat.

Des de Tastets també personalitzem els lots amb el vostre logotip i fem lots a mida. Només cal que ens ho demaneu trucant al 93 297 90 08 o enviant un correu a info@tastets.cat

Més informació: Catàleg de Lots de Nadal (pdf) o al nostre web: família de Lots de Nadal.


Recepta dels panellets

29 octubre 2013


INGREDIENTS:

-1/2 kg de farina d´ametlla
-1/2 kg de sucre
-100 gr de patata bullida (o bé moniato)
-2 o 3 ous
-Pinyons

En un recipient aixafem la patata i tot seguit hi afegim la farina d´ametlla i el sucre. Treballem la mescla fins que estigui ben lligada i sigui una pasta homogènia. Tot i no ser imprescindible, podem deixar reposar aquest massapà unes hores a la nevera perquè prengui més cos.

Seguidament en fem boles d´uns 20 – 25 grams, les passem per ou batut i hi enganxem els pinyons. Podem anar-les col•locant en una safata de forn una mica untada amb oli o mantega. Els pintem una mica amb rovell d´ou batut i els enfornem a 220º durant 8 o 10 minuts, fins que agafin un color ros.

Podem combinar els clàssics panellets de pinyó amb d´altres de formes i sabors diversos, com ara amb l´arrebossat d´ametlla, amb codonyat, cafè, coco, taronja, xocolata, castanya o qualsevol altre ingredient que la nostra creativitat ens faci saber.

Font foto: Flickr


El vermut

26 setembre 2013


El vermut és alhora un acte gastronòmic i un producte agroalimentari. Quan fem el vermut ens acompanyem de persones amb les que ens sentim a gust i compartim, just abans de l´àpat, aliments petits, senzills, característics, fins i tot capriciosos. Un d´aquests acostuma a ser la beguda que dóna nom a l´acte, el vermut.

Es tracta d´un vi dels que es coneixen com aromatitzats. S´elabora prenent com a base vins blancs que es tracten amb un procés d´aromatització per maceració, emprant plantes i herbes aromàtiques amb potencialitats organolèptiques molt diverses, tot i que hi prevalen les que incorporen caràcters més o menys amargs, sempre relacionats amb la capacitat aperitiva, és a dir, aquella que estimula la secreció gàstrica i obre la gana.

El nom vermut (i el propi producte) sembla que nasqué l´any 1786 quan el clergue torinès Antonio Benedetto Carpano, el va escollir adaptant-lo del mot alemany wermut emprat per a denominar un beure aromatitzat amb artemísia, amb una història que sembla remuntar-se a l´època hipocràtica (s. V a.C.).

Entre les herbes incorporades durant l´elaboració del vermut s´hi poden trobar l´esmentada artemísia, coriandre, quinina, camamilla, clau d´olor, genciana, gingebre, ruibarbre, vainilla, arrel de lliri, … i fins a més de 150 plantes diferents. A la part sud dels Alps s´hi troba una excel.lent oferta d´aquest tipus d´herbes, fet que va poder provocar l´origen d´aquest vi a la zona del Piemont.

El procés de maceració del vi amb les plantes pot durar de sis mesos fins a més de dotze i la graduació alcohòlica final sol trobar-se entre els 15 i els 18 graus, tot i que en alguns casos pot arribar als 21. La tipologia bàsica del vermut distingeix entre el blanc, el roig i el sec.

Aspectes nutricionals

Des del punt de vista nutricional el vermut aporta principalment calories i sucres, a banda de petites quantitats de micronutrients. Com tota beguda amb contingut alcohòlic cal prendre´l sempre en petites quantitats i de manera responsable, evitant-ne el consum en el cas dels infants i adolescents, així com en dones embarassades o en situació d´alletament.

Gastronomia

El vermut es prepara normalment sol, amb un parell de glaçons que en rebaixaran la sensació alcohòlica i en milloraran l´aspecte refrescant, o bé amb una mica d´aigua mineral carbònica o sifó.

Fer l´aperitiu (o fer el vermut) avui ha passat a tenir la condició gairebé d´excepcional. Només en grans celebracions i prenent categoria gairebé de primer plat, sembla que hi ha llicència per executar un acte gastronòmic tan particular. Però fins no fa gaire temps era de pràctica diària. A peu dret, amb productes senzills, breu, distès i en companyia, servia d´enllaç entre la feina matinal i l´àpat de migdia, com per proveir del relaxament necessari per a l´hora de menjar, mentre s´acabaven de coure les menges que constituirien el dinar. Ara les presses i un món global s´entesten en fer-nos anar cap a una altra direcció.

Màrius Fuertes i Mateu

Font foto: La Vanguardia


Festa del Porc i la Cervesa

18 setembre 2013

Tots els amants dels embotits i de les cerveses artesanes teniu una cita ineludible aquest cap de setmana a Manlleu, que acull la Festa del Porc i la Cervesa, que se celebra anualment en aquesta població d’Osona.

Una de les activitats principals és la matança i rostida del porc en directe, que tindrà lloc el dissabte a la tarda i el diumenge al matí. D’aquesta manera tothom podrà gaudir i descobrir com s’elaboren els embotits i productes derivats.

També hi haurà altres activitats com degustació de productes, un mercat d’embotits i productes de proximitat, tastos de cerveses, espais i activitats per als més menuts, concerts i tallers de cuina, en els que es podrà aprendre a elaborar plats amb porc i les millors cerveses i que comptaran amb la presència, per exemple, del reconegut cuiner Pep Nogué i d’altres cuiners de la comarca.

La cervesa també hi tindrà un paper destacat i s’hi podran degustar i comprar diverses cerveses artesanes fetes a casa nostra, com la Cervesa del Montseny, i d’altres d’importació.

Festa del Porc i la Cervesa 2013
20,21 i 22 de setembre
Plaça Fra Bernadí (Manlleu)
Per a més informació: Programa de la Festa

Amanida de tomàquet de Montserrat amb anxoves

06 agost 2013


Durant aquests dies d’estiu, en que fa molta calor i no ve massa de gust cuinar plats calents us proposem aquesta amanida senzilla però boníssima, si es fa amb productes de la terra i de qualitat. A més, tant els tomàquets com les anxoves ens aporten diferents micronutrients beneficiosos per al nostre organisme.

Ingredients:

-Tomàquets de montserrat
Filets d´anxova de l’Escala
Oli d´oliva verge extra
-Sal

Es tallen els tomàquets de montserrat a rodanxes o bé a mitges llunes i es distribueixen damunt un plat o safata. S´hi posen els filets d´anxova al damunt i tot seguit es sala una miqueta (cal tenir en compte que l´anxova ja és bastant salada). La preparació es completa abocant-hi un bon raig d´oli d´oliva verge extra. Així de senzill… i així de fantàstic.

Font foto: Gastroteca.cat