Arxiu per la categoría: ‘General’

Les anxoves

dimarts, 12 juny 2012

anxoves

En sentit estricte quan parlem de l´anxova ho estem fent del seitó preparat en salaó.
En qualsevol cas, però, parlar del seitó, de l´anxova o de l´aladroc (al País Valencià) és fer-ho del mateix peix que tots coneixem d´una o altra manera. La tècnica de salar els aliments per a poder conservar-los un temps perllongat fou introduïda a casa nostra per les colònies gregues i perfeccionada posteriorment pels pobles omans. Es tracta, doncs, d´un sistema de preparació certament antic.

Juntament amb la sardina l´anxova és l´espècie amb més captures al litoral català. El seu aspecte és tant popular com curiós si ens hi fixem una mica. Els individus tenen l´esquena fosca per evitar ser vistos pels ocells, tonalitat que es va degradant quan es desplaça cap el ventre que es veu argentat, confonent-se amb el color de la superfície de l´aigua des del fons del mar. Una de les diferències principals entre el peix blau, com el seitó, i el blanc és el contingut en greix a nivell muscular. Mentre que el peix blanc és sedentari i s´alimenta d´allò que té a la vora, el blau es desplaça llargues distàncies per trobar aliment i les reserves de greix són d´una utilitat del tot necessària.
Precisament aquest contingut en greixos és un dels aspectes determinants a l´hora de convertir el peix blau en una menja sana, versàtil i molt saborosa.

Aspectes nutricionals

Com a peix blau l´anxova és rica en greixos i àcids grassos molt recomanables a nivell nutricional per a totes les edats. Aquestes substàncies ajuden a controlar els nivells de colesterol i a prevenir la formació de qualls a les artèries. A més el peix blau presenta efectes antioxidants i ofereix una proteïna d´alt valor biològic i fàcil digestió. A nivell de micronutrients aporta iode, fòsfor, sodi, potassi i ferro, a banda de vitamines A, D i
E, amb bons efectes a nivell de la pell i en la fixació del calci als ossos. Consumir-ne un parell de cops per setmana és del tot recomanable. Quan és preparat en salaó cal moderar-ne el seu consum, sobretot en el cas de les persones hipertenses.

Gastronomia

L´anxova o seitó és un peix especialment agraït a la cuina i extremadament saborós a taula. Durant la primavera i principis de l´estiu el peix blau es troba en plena temporada amb un contingut en greixos òptim que li confereix el seu millor sabor. Si prenem les anxoves en salaó caldrà que les desespinem i rentem sota el raig d´aigua de l´aixeta per eliminar-ne l´excés de sal. En deixarem solament els filets i els amanirem amb un bon raig d´oli d´oliva verge.

Probablement, conservades en sal, o en sal i pebre com fan en alguns indrets, és com més es coneixen tot i que també comprades fresques al mercat es poden preparar de diverses maneres, ja sigui amb un arròs a la cassola, en escabetx o arrebossades.
Sense cap mena de dubte es tracta d´un gran producte per tot l´any, molt apte per a berenars-sopars de primavera.

Màrius Fuertes i Mateu

Els filets d’anxova al web de Tastets, aquest mes aprofiteu el descompte.

font imatge flickr

Activitats a l’Aula de Tast

dimecres, 06 juny 2012

Aula de tast

Aquest mes de juny, iniciem a la nostra Aula de Tast la programació de diversos tastos i tallers, oberts al nostres clients i públic en general.

Tots aquests tastos i tallers es faran un cop a la setmana, els dijous a les 19:30 h.

El primer tast serà dijous vinent 14 de juny, i consistirà en un Tast de Cerveses artesanals. El seu preu és de 25€.

Més endavant hi haurà un Tast de caves i un curs d’Iniciació al Tast de Vins, a més de dos tallers, un de Begudes de la Terra i un altre sobre Productes de temporada i proximitat.

Per inscriure-us només cal que ens envieu un correu-e a info@tastets.cat o ens truqueu al 93 297 90 08.
Les places són limitades.

Promocions

-Si porteu un acompanyant, tindreu un descompte de 3€ en el preu del tast per persona.
-Si us inscriviu a dos tastos el preu total és de 48 €.
-Si us inscriviu a tres tastsos el preu total és de 75 €

Per a més informació: www.tastets.cat/aula-de-tast

Programa en PDF

La porra de la final Barça-Athlètic de Bilbao

dilluns, 21 maig 2012

copa del rey

Des de Tastets organitzem una porra en motiu de la final de la copa entre el Barça i l’Athlètic de Bilbao. Per participar-hi només cal que aneu al facebook de Tastets i publiqueu un comentari amb el resultat de la final.

La primera persona que encerti el resultat guanyarà un lot gastronòmic amb productes dels Països Catalans.
En el cas que més d’una persona encerti el resultat, farem un sorteig entre elles.

Deixeu un comentari amb el vostre resultat aquí

Teniu temps a partir d’avui i fins divendres a les 8 del vespre.

L’espàrrec de marge

dimecres, 16 maig 2012

espàrrec

Els espàrrecs provenen de la planta herbàcia de l’esparreguera i han estat des de sempre un dels ingredients més utilitzats en tota la història de la gastronomia.

Hi ha dues varietats d’espàrrecs: els blancs, que creixen sota terra, i els verds, els espàrrecs amargs, o bladers, que creixen en contacte amb la llum del sol.

La collita dels espàrrecs de marge es duu a terme tan aviat com els brots surten de la terra, en el moment en que són més tendres; si es retarda la collita perden sabor i tendresa.

Els espàrrecs pertanyen a la mateixa família de l’all amb la diferència que els primers són rics en clorofil·la, que els dóna el típic color verd i propietats interessants per al nostre organisme.

Els espàrrecs són un aliment molt beneficiós pel cor i els músculs en general, degut al seu alt contingut en potassi. Són també hipocalòrics (molt baixos en calories) i aporten una quantitat equilibrada de vitamines (vitamina A, molt beneficiosa per a la vitalitat del cabell i les ungles; també conté vitamina C i en menor quantitat B1, B2, B6 i I).

La millor època per menjar espàrrecs verds és entre els mesos d’abril i maig.

Font imatge flickr

Assortits gastronòmics per la Final de Copa

dimarts, 15 maig 2012

Copa del rey 2012

El proper 25 de maig es juga la Final de Copa entre el Barça i l’Athlètic de Bilbao. Aprofitant aquesta ocasió especial des de Tastets us presentem 2 assortits gastronòmics perquè en gaudiu durant el partit:

-El Pack Final de Copa amb quatre cerveses artesanals, avellanes del Baix Camp, olives mallorquines per picar, fuet del Berguedà i formatge de cabra de Catí per acompanyar amb pa amb tomàquet i cava del Penedès per brindar per la victòria.
-El Pack Final de Copa amb els mateixos productes que l’anterior, però enlloc de les cerveses hi hem posat un vi negre de la DO Empordà, l’Heus negre.

… Blaugrana al vent,
un crit valent,
tenim un nom, el sap tothom: Barça, Barça, Barça!

La Cervesa, aspectes nutricionals i gastronomia

dimecres, 09 maig 2012

birra

La cervesa és una de les begudes fermentades amb més recorregut històric i amb presència pràcticament a tot el món. Els primers vestigis de la seva existència es remunten al 4000 a.C. i es situen a Mesopotàmia. Al segle II a C. ja es produïa cervesa a la Xina a partir de mill i d´arròs.
Els egipcis li atribuïen un origen diví, era beguda sagrada pels celtes i les Vírgenes del Sol, encarregades de l´alimentació dels Inques peruans, teníen la responsabilitat de mastegar el blat de moro perquè fermentés i esdevingués cervesa. Gràcies als cereals que es cultivaven a cada territori s´aconseguia amb no massa esforç una beguda energètica, agradable i socialitzadora.

Només són quatre els ingredients necessaris per a elaborar la cervesa:

– L´ordi (o bé algun altre cereal). En calen uns 170 grams per cada litre de cervesa produït.
– El llúpol, una planta enfiladissa que es va començar a emprar com a antisèptic a partir del segle XI. Avui té a veure amb l´aroma de la cervesa, l´amargor i l´estabilitat de l´escuma.
– L´aigua. És important que sigui de qualitat i amb una mineralització estable per evitar que malmeni el sabor de la cervesa.
– Els llevats, responsables de la conversió dels sucres del most en alcohol.

L´elaboració de cervesa agrupa una gran diversitat d´estils a partir dels dos tipus bàsics, que són:

– Les anomenades ale o d´alta fermentació, afruitades, aromàticament complexes, intenses i amb cos.
– Les lager o de baixa fermentació, suaus, escumoses i poc intenses de color.

Actualment, als Països Catalans s´elaboren diverses cerveses de manera artesana i gran qualitat, amb mètodes assimilables a les grans cerveses típiques dels països nòrdics i centreeuropeus. Val la pena provar-les.

Aspectes nutricionals

A nivell nutricional les aportacions principals de la cervesa són vitamines del grup B i minerals. L´aportació energètica és considerable degut, sobretot, al contingut d´alcohol.
Val a dir, però, que la seva mala fama com a producte molt calòric no està del tot justificada. Una cervesa de 5º aporta 45 kcal/100 ml. Cas de que sigui sense alcohol ja parlem només de 14 kcal/100 ml.
Això, juntament amb el fet de que no aporta cap tipus de greix, fa de la cervesa un producte del tot compatible amb una dieta equilibrada per a persones adultes sanes.

També cal indicar que un consum responsable de cervesa ajuda a mantenir uns bons nivells de colesterol HDL (colesterol bo) i aporta folats d´alta biodisponibilitat que redueixen el risc d’anèmies. A més, la cervesa té un contingut en sodi molt baix, similar al de l´aigua i molt inferior, per exemple, al de la llet de vaca. Pot estar indicada, doncs, en dietes hiposòdiques.

Gastronomia

Per prendre una cervesa anirà molt bé utilitzar una gerra, una copa o un vas ample de vidre no massa prim per conservar-ne millor la fredor. Cal procurar que aquest vas o copa estiguin freds però no glaçats, ja que això dificulta la formació d´escuma. Una escuma que ha de ser consistent, duradora i cremosa, amb un gruix d´entre un i dos centímetres.

El maridatge amb cervesa no assoleix el nivell qualitatiu i de matís que en el cas del vi. És bo saber que, curiosament, els aliments que pitjor combinen amb els vins acostumen a funcionar bé amb les cerveses. És el cas de les carxofes, els ous, els espàrrecs, el vinagre o l´all. Una casualitat que val la pena aprofitar.
A tall d´exemple alguns aliments i plats aconsellats són els escabetxos, el tomàquet cru, els fumats, els picants, els ous ferrats, les carxofes a la brasa i el peix blau. I per sorprenent que pugui semblar la xocolata negra combina la mar de bé amb les cerveses negres i intenses.

Màrius Fuertes i Mateu

font imatge flickr

Els Bandolers de Gràcia

divendres, 13 abril 2012

botiga bandolers

El passat mes de desembre va obrir a Gràcia una nova botiga de queviures com les d’abans però combinant tradició i modernitat.

Als Bandolers de Gràcia hi trobareu una representació de productes de Tastets, i altres productes de la nostra terra: vins i caves de les nostres DO, embotits tradicionals com el xolís o la sobrassada, melmelades, mels, salses, cremes, licors tradicionals com la ratafia i molt més.

Hi trobareu al capdavant la Laura, una jove de Gràcia amb molta empenta que us transmetrà tot l’entusiasme que ha posat en aquest projecte. Aneu-hi i segur que repetireu.

Si sou de Gràcia us convidem a anar-hi, i a més, durant aquest mes d’abril si dieu que heu llegit aquest article rebreu un obsequi gastronòmic.

Els Bandolers de Gràcia es troba al C. Verdi, 12, de Barcelona.

Els vins de postres

dijous, 12 abril 2012

postres de músic

Els vins dolços naturals s´elaboren a partir de varietats de raïm amb capacitat per a generar un contingut alt de sucres. En el moment de la vinificació aquests es converteixen en alcohol per mitjà de la fermentació, restant-ne una part com a sucres residuals que són els que configuraran el vi com a dolç. Gran part de la seva màgia rau en aquest fet. La dolçor que hi trobem, doncs, prové de la mateixa fruita.

Dos dels mètodes més emprats als Països Catalans per a aconseguir que el raïm ofereixi nivells alts de sucre sense malmenar-se són:

– La verema tardana: Consisteix en retrassar considerablement la verema per aconseguir un major índex de sucres i una acidesa disminuïda, gràcies a la sobremaduració. És el cas d´alguns moscats.

Pansificació: En zones de bona insolació el raïm es coloca a la intempèrie. A causa de la deshidratació la concentració de sucres augmenta respecte del total. Algunes de les millors garnatxes s´elaboren a partir d´aquesta pràctica, que no fa rar poder observar insectes voleiant i pessigant els grans de raïm que ploren un dolç xarop mentre es van assecant.

Els moscatells són vins històrics a la Mediterrània amb gran diversitat de matisos sempre fidels, això sí, a la fruita. Les garnatxes són representatives de llarga tradició, prenent alts índexs de complexitat a partir d´alguns envelliments certament perllongats.

Aspectes nutricionals

Els vins dolços s´assimilen nutricionalment als vins secs tant pel que fa a contingut d´alcohol, com de micronutrients (minerals i vitamines) i compostos fenòlics. La gran diferència és el contingut en sucres que és considerablement superior i, com a font bàsica de calories juntament amb l´alcohol (que també havia estat sucre), té una repercussió clara en l´aport energètic del vi.

Com en el cas de qualsevol beguda que contingui alcohol aquests vins han de ser consumits amb moderació, des de la responsabilitat i mai en el cas dels menors. Tampoc se n´aconsella el consum a les dones embarassades.

Gastronomia

Malgrat la globalització gastronòmica i algunes pràctiques que insisteixen en fer-se un lloc preeminent entre els costums alimentaris més arrelats, als països de la conca mediterrània ha estat del tot habitual tenir sempre a punt una ampolla de vi dolç, ja sigui garnatxa o moscatell, per atendre els amics o simplement visitants. També per a cloure un àpat ni que sigui de mitja festa i per acompanyar quatre galetes, bunyols o un xic de fruita.

Avui els nivells de perfecció d´alguns d´aquests vins arriben a cotes mai abans sospitades, amb una dolçor matisada, suau, saborosa i elegant. Amb una fruitositat de més o menys complexitat, més fresca o més confitada, sempre fidel a l´expressió original del raïm. Podem prendre´ls a temperatura ambient o una mica frescos, fent costat a tot tipus de postres dolces, xocolata o bé, per exemple, abocant-ne un raig per damunt d´un plat de maduixes.

Màrius Fuertes i Mateu

Fira del Brunyol de l’Empordà

dimecres, 14 març 2012

brunyols

Aquest dissabte dia 17 de març, en el marc de la Fira de Sant Josep, té lloc a Figueres la Fira del Brunyol. Els bunyols de Quaresma o brunyols, tal com s’anomenen a l’Empordà, es mengen tradicionalment per Quaresma, i molt especialment el Divendres Sant, i es feien tradicionalment a les cases de pagès de la comarca.

Els bunyols poden ser foradats o en forma d’esfera aixafada, i s’elaboren bàsicament amb farina, aigua o llet, llevat, sal, matafaluga, greix de porc, oli d’oliva o mantega, llimona, ous, sucre, anís o garnatxa.

A la fira s’hi faran diverses activitats, a més de la degustació i venda de bunyols.

Més informació a: www.amicsdesantjosep.cat

Font imatge flickr

L’espàrrec al Port de la Selva

dimarts, 13 març 2012

esparrec

Des de començaments de febrer a finals de març és habitual, al Port de la Selva, anar a caçar espàrrecs.

Aquesta activitat d’anar a caçar espàrrecs formava part de l’economia de subsistència dels avantpassats que tiraven endavant amb un seguit d’activitats complementaries com la pesca, el conreu de l’hort, de la vinya i l’olivera, la recol·lecció de la llenya, de bolets i d’espàrrecs, que formaven part habitual de la dieta en forma de truita d’espàrrecs.

Així doncs, el proper dissabte 17 i diumenge 18 de març se celebra la IV Fira de l’Espàrrec en aquesta població que té com a objectiu donar a conèixer els productes de la població. Hi tindran lloc diverses activitats, com un concurs de caçar espàrrecs, degustació de plats amb espàrrecs en diversos restaurants,etc.
Destaquem també una conferència de Jaume Fàbrega sobre la cuina de l’espàrrec de bosc.

Programa de la Fira

Font imatge flickr