Entrades etiquetades ‘licors’

Festa dels Moros i Cristians a Alcoi

dimarts, 23 abril 2013


Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians que tingueren lloc al País Valencià durant la reconquesta. Aquestes celebracions es fan a diverses poblacions de les comarques centrals del País Valencià, tot i que les més reconegudes són les festes de Moros i Cristians d’Alcoi, que es fan en honor a Sant Jordi i estan declarades d’Interés Turístic Internacional des de 1980.

La festa escenifica la presa de la ciutat per part dels moros, que roman sota sobirania mora durant uns dies, fins que els cristians tornen a conquerir-la.
L’acte principal d’aquesta festa és L’Entrada de Moros i Cristians, així com les Ambaixades, que desfilen pels carrers, acompanyades de bandes de música i soroll de petards. Es tracta d’una festa molt vistosa i espectacular.

Les festes de Moros i Cristians més antigues documentades són les de Cocentaina, de les quals es té constància des de l’any 1586.

Durant aquestes festes és habitual consumir el Cafè-licor o Aperitiu de cafè d’Alcoi, que és una beguda alcohòlica típica de les comarques de l’Alcoià, que es pot prendre sol o barrejat amb cola, aleshores s’anomena Burret o també Plis-plai.

Font foto: www.alcoiturisme.com

La Ratafia

dimecres, 21 novembre 2012


Acompanyada de mites i llegendes la ratafia perviu com a producte català lligat al calendari i al pes de la tradició. S´elabora a licoreries i cases particulars simbolitzant territori, costum i gastronomia. Des de l´àmbit més rural s´ha extès com a licor autòcton de sobretaula.

La base d´aquest licor la configuren les nous verdes, herbes aromàtiques i remeieres, aiguardent o anís, sucre i aigua. El paper de les herbes és fonamental. La combinació dels seus principis aromàtics, extrets lentament, porta a unes aromes i uns sabors certament atractius. La llista d´herbes, espècies, fruites i flors és llarga. Nou moscada, anís estrellat, canyella, menta, marialluïsa, farigola, sajolida, hisop, sàlvia, clau, romaní, poniol, tarongina, camamilla, herba de Sant Joan, flor de magnòlia i saüc, clau d´espècie, ginebró, pell de taronja… fins a més de vuitanta. Un cop seleccionades es deixen assecar lleugerament i se´n fan trossos. Les nous també són trossejades i, juntament amb les herbes, es posen juntament amb l´aiguardent en garrafes de vidre. Només resta deixar la mescla ben tapada a sol i serena perquè maceri durant quaranta dies.

L´arrelament territorial i cultural de la ratafia als Països Catalans és manifest. La Garrotxa, Osona, l´Empordà, el Gironès, la Selva, el Ripollès, el Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues són zones especialment tocades per la tradició d´aquest licor. A Menorca i a Occitània també en fan i a la Vall d´Aran tenen l´aigua de nodes (aigua de nous). També cal indicar que el Departament d´Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya contempla des del 1998 la Denominació Geogràfica Ratafia Catalana.

Aspectes nutricionals

Com a licor s´ha de tenir ben present que l´alcohol i el sucre aporten una quantitat molt considerable de calories. Com en el cas de qualsevol beguda que contingui alcohol ha de ser consumida amb moderació, des de la responsabilitat i mai en el cas dels menors. Tampoc se n´aconsella el consum a les dones embarassades.

Gastronomia

Arribada la tardor la ratafia de l´any comença a estar llesta per fer-ne el primer tast i valorar si ja és del nostre gust o bé la volem deixar envellir una mica més. Un cop filtrada ja la podrem posar a les ampolles. Si la comprem bona i feta, òbviament, tota la feina ja haurà anat a compte de l´elaborador.
Fosca, d´un atractiu color de caramel o sucre candi, la ratafia combina una base dolça amb unes notes amargants matisades per tocs delicats d´aromes herbàcies. És bona per prendre-la durant tot l´any acompanyant quatre galetes, un tall de coca i un grapat de fruits secs. Durant l´hivern, presa a temperatura ambient, també fa bones les sobretaules. I quant arriba la calor, un vas ample i un parell de glaçons és tot el que necessitarem per a gaudir-la ajustada a l´època de l´any.

Màrius Fuertes

Font imatge:Flickr

La nostra recomanació d’avui: Aiguardent d’Herbés Sec , del Sargar

dilluns, 23 agost 2010

Aiguardent sec

L’elaboració artesanal d’aquests aiguardents d’Herbés, situat als Ports de Morella, es fonamenta en la tradició d’aquesta població d’elaborar aiguardent per a l’ús domèstic.

L’Aiguardent Sec s’elabora en destil·lar vi de raïm garnatxa blanc, històricament típic de la comarca dels Ports. Aquesta destil·lació es realitza en un alambí de coure obtenint, després d’un doble procés de destil·lació, un licor de gran qualitat i amb la garantia de molts anys d’experiència.

L’Aiguardent d’Herbés Sec a la web de Tastets

La nostra recomanació d’avui: el Licor d’Ametlla de Dos Perellons

dimecres, 21 juliol 2010

Licor d'ametlla

Un licor nascut a les destil·leries Dos Perellons, avui regentades per la quarta generació dels Perelló. Queda lluny l’any 1882, quan en Jordi Perelló i Perelló deixa l’ofici de fuster per fundar al poble mallorquí de Llubí un negoci que avui és referent. Tradició, doncs, al servei del bon gust pels productes de qualitat.

El Licor d’Ametlla de Dos Perellons és un homenatge de la destil·leria al fruit que s’ha convertit en símbol de l’illa. Els ametllers, qui ho dubta, formen part del paisatge i de la cultura de Mallorca. Com els Perelló i el seu negoci.

Aquest licor és un extraordinari digestiu que cal servir molt fred. Sol, amb gel o amb gel picat, el Licor d’Ametlla de Dos Perellons és una bona recomanació per l’estiu. Una beguda per compartir amb els amics.

Aconsegueix el Licor d’Ametlla de Dos Perellons a la web de Tastets!

La nostra recomanació del mes: Ratafia Russet

dijous, 08 juliol 2010

Ratafia Russet

De la ratafia n’hem parlat altres cops. És un licor obtingut per maceració de fruites, herbes, arrels, pinyols i espècies en aiguardent o alcohol molt refinat. A aquest preparat se li afegeix després xarop o sucre per així convertir-lo en un saborós licor. En podem trobar d’elaborades a partir d’un sol ingredient, ja sigui una fruita, unes flors, una espècie o una herba, però la clàssica catalana es prepara a partir d’una fórmula complexa d’ herbes, espècies i fruits, entre els quals figuren i destaquen les nous verdes o tendres.

I entre les clàssiques destaca amb llum pròpia la centenària Ratafia Russet, d’Olot, elaborada seguint un tradicional i meticulós ritual que persegueix alhora propietats medicinals i digestives i un exquisit paladar. Envellida durant cinc mesos, la Ratafia Russet és un producte artesanal elaborat seguint els mètodes tradicionals de la Garrotxa i de les zones de muntanya.

La ratafia fa festa. No deixis de tastar-la! La Ratafia Russet t’espera a la web de Tastets.