L’origen de la Mona de Pasqua

mona de Pasqua

De la mà de Joan Amades, autor cabdal que va recollir en diversos volums del seu Costumari català, totes les tradicions i els costums de les terres de llengua catalana, us volem apropar a l’origen i tradició de la Mona.

Antigament, el dia de Pasqua era un dia de gran festa. Després de la quaresma, la Pasqua significava el retorn a l’alegria de viure, el retorn a la llibertat de menjar.

Així, per Pasqua prenia protagonisme tot el menjar que no s’havia pogut menjar durant la quaresma, com per exemple el xai, que era habitual menjar-lo per dinar.

Un altre producte típic de Pasqua són els ous. Aquests es guardaven durant la Quaresma, ja que era pecat consumir-los. Molts pobles d’Europa i també a casa nostra era habitual pintar-los i decorar-los.
Antigament, es creia que els ous que es menjaven durant la Pasqua havien de trencar-se colpejant-los amb un altre; sinó portava mala sort. Així, era habitual en l’àpat familiar trencar els ous amb un altre familiar, d’aquesta manera es creia que s’estrenyien els llaços familiars. D’aquest costum en deriva la dita “haver-se trencat els ous amb algú“, una manera de dir que se li té simpatia a algú.

Una altra tradició estesa en diverses comarques del nostre país, era menjar una truita el dilluns de Pasqua, i com més ous tingués millor, amb cansalada o botifarra a dins.
De la importància que tenia menjar truita i ous en general durant aquesta diada, en dóna testimoni aquest refrany rossellonès:

Pasqua sense truitada
com Nadal sense torronada
Pasqua sense ous,
com Nadal sense torrons.

Els ous també s’incorporaven a les postres, que consistien en una coca amb forma rodona feta a casa, la Mona de Pasqua.
Els padrins acostumaven a regalar-les als seus fillols fins que feien la primera comunió i s’hi posaven tants ous com anys tenia l’infant.
A poc a poc les mones es van anar fent més elaborades i el 1875 ja es té notícia d’una mona amb una figura al mig.

El nom de “mona” es pot explicar pel fet que algunes pastisseries posaven al mig la figura d’un mico. Per altra banda, també podria provenir del món àrab, en què el mot “mona” equival a fer un present o un regal per part d’un servent a un superior, i aquest regal consistia en un queviure o alguna cosa de menjar. Aquest costum es podria haver estès cap a Roma, on aquesta ofrena hauria pres el nom de monus i com que aquesta va adoptar la forma de pastís o de coca el nom es va estendre a la coca que simbolitzava el regal.

Aquest nom i costum va passar cap a casa nostra, on es barregen els ous tradicionals d’aquest moment de l’any amb l’afany de menjar pastisseria com un gest de cristianisme. Així doncs, era habitual a la mona trobar dues tires que formaven una creu (símbol cristià) per subjectar els ous; mitjançant aquest fet es voldria esborrar l’origen pagà d’aquesta tradició.

Font: Costumari Català de Joan Amades

Etiquetes: , , , ,

2 respostes a “L’origen de la Mona de Pasqua”

  1. carme pau escrigué:

    Molt interesant saber de les nostres costums i tan de bó no es perdessin mai. Les tradicions d’un pais donen fe de la seva història, personalirat……….una petjada a seguir per les generacions futures.

Deixa una resposta